L’any 1974 el cantautor brasiler Roberto Carlos cantava: "Jo només vull tenir un milió d'amics...". Això, que en aquella època semblava impossible, ara sembla viable amb les noves tecnologies, si bé jo crec que de la llista "amics" que surten a Facebook, molt pocs ho són de veritat.
Pocs han obviat aquest canal de comunicació. Un bon amic, en una arrencada d'amabilitat, em va recomanar obrir un blog on transmetre les reflexions que li enviava per whatsapp. Hi vaig pensar; em semblava que seria com posar les meves notes en una ampolla, llançar-les al mar de la xarxa i que la marea les portés a lectors anònims.
Seguint el fil, l’any 1979 el grup londinenc Police, encapçalat per Sting, va llançar Message in a bottle, on un nàufrag d'amor llança missatges d’auxili. No és el meu cas: no em considero nàufrag en cap sentit, els meus missatges no demanen ajuda. Jo ho faig perquè, tal com li vaig comentar al meu amic, escriure m'ajuda a ordenar les idees, com si fos una mena d’higiene mental.
En conseqüència, no tiro l’ampolla al mar amb força, l’hi deixo amb delicadesa, sense soroll ni esquitxades. Potser no sabré mai si els cercles concèntrics de les meves reflexions trobaran algun port. En qualsevol cas, espero que puguin ser d'utilitat, ni que sigui per passar una estona entretinguda.
Acabo recordant el tema que va popularitzar Frank Sinatra el 1966, Strangers in the night, conscient que sovint es creen febles llaços virtuals a la xarxa, que no hem de confondre amb la vida real, l' autèntica, la complicada, la genuïna...; en definitiva, la que val la pena viure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario